VolvemosEnUnRatito

Diari de viatge

Mandalay l’antiga capital Reial

Deixa un comentari

Els nostres dies a Bagan arriben al final, toca continuar pujant direcció al nord fins a l’antiga capital del país, Mandalay.

Amb tota la banda agafem un bus que ens porta directes fins a la estació de busos de la ciutat. Des d’alla ens toca buscar-nos la vida fins al centre ja que la estació es troba a uns 7 kms. Comencen amb el “sho ba hong” de rigor jo i el mestre del regateo Rubén.

Abans de aconseguir trobar un taxi al mig del caos i la foscor el Rubén ja ha canviat la samarreta que porta posada más vieja que la tos per una de la selecció nacional de futbol de Myanmar que patrocina la cervesa amb el mateix nom. He de decir y creo que Sónia, tu también estaras de acuerdo conmigo, que la camiseta que recibió tu maridito estaba bastante más sucia que la suya jajajaja, una simple pasadita con agua y jabón en el hostel no fue suficiente!!!

Doncs mentrestant nosaltres ens fèiem els machitos intentant trobar transport barat pels nostres amics, la Neus per la seva banda amb la Sonia, la Lluki i el Jordi ens trobaven transport GRATIS (los niños “veraniegan” casi gratis)

Un noi que ens va veure buscant transport es va oferir a portar-nos a la furgoneta del seu germà fins a la porta del nostre hostel.

worldsinmegapixels-7887

worldsinmegapixels-7885

El nostre amic portuguès Andre Martins ens va recomanar un hostel a Manadalay que nosaltres també ens veiem en la obligació de recomanar, una mica apartat del centre però us asseguro que és un oasi dintre del desert de hostels de qualitat que existeix a Myanmar on és impossible trobar coses amb una relació qualitat/preu acceptable. Només té un problema, els mosquits, parlem del Yoe Yoe Lay Homestayon la Mama, una senyora gran i la seva filla, molt vives i dedicades al seu negoci en ànima i cor, amb unes noietes super carinyoses i simpàtiques que els ajuden, faran que no tinguis cap dubte de quedar-te o no.

Noietes Yoe Yoe Lay

Que et rebin sense tenir cap reserva anticipada i arribes cansat i mort de calor amb un suc fresc de taronja i fruita boníssima, no té preu. Realment si en té, 10$/ pax per un llit en habitació compartida o sigui llitera i entre 25-30$ les dobles amb AC, totes amb un super esmorzar inclòs on pots repetir tantes vegades com vulguis i a més cada dia hi ha un plat tradicional de Myanmar diferent.

Les encantadores noietes us aniran oferint sense parar si voleu menjar més, repetint “my pleasureeee” constantment i la Mama revisarà si voleu més torrades fent de autèntica mare.

worldsinmegapixels-7699

Cara de sobadíssims eh!!!!!

Nosaltres van dormir en llitera, són genials, les habitacions super netes, aire acondicionat a tope, els llits molt grans i els lavabos també molt nets o sigui que si dubteu, no ho feu més, Yoe Yoe Lai Homestay és el vostre hostel.

No apareixen a Hostelworld però tenen un facebook on podeu reservar si voleu (amb el bon nom que té no estaria de més fer-ho) i vigileu perquè n´hi ha més d’un amb noms similars, busqueu el que acaba en Homestay.

Ens despertem, esmorzar potent i de cara al pateo. La idea és agafar un taxi però tots intentaven cobrar-nos de més, passem a la següent opció, el bus local…només un bus que fa la volta a tota la ciutat i passa més o menys cada 2 hores, última opció caminant que no falla. Volíem anar a mirar uns busos i també intentar llogar unes motos, només 2 kms algú va dir…

kms que resulta que potser eren uns quants més a 44 graus aprox o sigui que va ser tremendo jajajaja.

Les ombres anaven pagades a preu d’or i semblar interessats ens productes poc interessants era una opció…

Per a postres la botiga de motos (només 1 a tot Mandalay) tancada, però per sort el Jordi i la Lluki van trobar els bitllets de bus que buscaven per anar de Pyin Oo Lwin i d’alla fins a Hsipaw en tren passant pel viaducte de Gokteik que creua per sobre del riu a més de 300 metres d’alçada.

Per celebrar-ho terraseta, cervesa, bon dinaret on ens intenten fer creure que el que mengem és porc però claríssimament és Chicken i després tota la tarda jugant al joc del Jordi i la Lluki que hem hagut de descarregar també amb la Neus, quin vici!!!!

Quin vici senyors, eviteu descarregar-lo

Quin vici senyosr, eviteu descarregar-lo

La tarda ja la teníem perduda així que ràpid cap al hostel perquè ens esperen pel Karaoke…al final no es van presentar els dos nois, jo crec que per vergonya i el tema cantar va passar a la historia, una llastima perquè hagués sigut super divertit.

Continuant en la mateixa línia del dia ens dediquem a buscar una altra terrassa on sopar i passar una miqueta la calor exagerada de Mandalay esperant a que demà el dia sigui una miqueta més productiu.

El dia podria servir d’exemple de com un dia tant desaprofitat, perquè no van fer res de res, pot sentar tant bé si estàs rodejat de gent amb la que et trobes a gust.

Segon dia bastant més productiu, de cara a visitar el pont de teca més llarg del món a l´hora del sunset, certament un espectacle per la vista i els sentits i com sempre la companyia hi ajuda molt.

worldsinmegapixels-8047

worldsinmegapixels-8042

worldsinmegapixels-8034

worldsinmegapixels-8033

worldsinmegapixels-8008

worldsinmegapixels-8007

worldsinmegapixels-8002

worldsinmegapixels-7957

worldsinmegapixels-8066

worldsinmegapixels-8073

worldsinmegapixels-8053

worldsinmegapixels-8052

worldsinmegapixels-8019

worldsinmegapixels-8010

worldsinmegapixels-7969

worldsinmegapixels-8063

worldsinmegapixels-8070

worldsinmegapixels-8082

Podem dir que va ser un bon final de viatge abans de tornar cap a Tailandia rumb a Malàisia.

Fins aviat Myanmar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s