VolvemosEnUnRatito

Diari de viatge

Canvi d’aires a Xina

Deixa un comentari

Amb la idea des de abans del inici del viatge però sense dates fixes decidim, de un dia per l’altre comprar els vols des de KL per tornar a Beijing a passar els 30 dies que tenim amb el visat de turista per veure com esta tot des de les últimes visites al 2010 quan la Neus estudiava allà.

La Raquel ens espera i també la contaminació de la capital de la República Popular de la Xina.

worldsinmegapixels-8508

worldsinmegapixels-8509

L’aire és irrespirable, potser mai haviem vist el cel de Beijing d’aquesta manera, no es veu a més de 100-200 metres de distància, és brutal.

worldsinmegapixels-9606

El subconcient reconeix ràpidament un espai en el que hi ha estat varies vegades encara que estigui a milers de kilòmetres de casa i haguessin passat anys des de l’última vegada i exactament això és el que ens passa a Pekin, ens hi trobem com a casa.

Molta gent dirà que Xina és un pais que no visitaria mai, que les ciutats són lletjes, grisses, sense atractiu…potser tenen raó si et quedes només amb la part més superficial però si hi dediques un temps i hi poses ganes, perquè sobretot a Xina hi has de posar ganes, descubriràs que el pais i la seva gent tenen milions de coses per oferir-te.

worldsinmegapixels-9588

worldsinmegapixels-3526

worldsinmegapixels-3529

No amagarem que amb el gegant asiàtic tenim una relació de amor-odi complexa que ens fa tornar de visita amb aquesta ja són 4 vegades i ens fa sortir corrent passats els dies amb unes ganes boges de perdre de vista per un temps la seva contaminació, la seva superpoblació, els seus funcionaris i algunes de les “males costums” que té la societat xinesa en general.

Emocionats amb la tornada ens disposem a fer una de les coses que més ens agrada i especialment aqui, menjar!!!

Com no podia ser d’una altra manera anem directes a un dels nostres clàssics de Quianmen i sense que nosaltres ho sapiguèssim amb antelació un dels millors restaurants per menjar Roast Duck o Pato Lacado pa los colegas, SIJIMINFU.

Si algú llegeix això i té l’ocasió feu-li una visita perquè els preus a sobre estan super bé.

IMG_1482

IMG_1483

IMG_1484

Menú per a 2 persones dinant un ànec sencer+caldo dels ossos+amanida+alguna que altra cervesa, no es paga més de 20€.

El repertori culinari xinès amb una diversitat brutal fà que un es torni boig per triar el que dinarà o soparà així que lo millor és probar-ho tot. La seva varietat de productes, sabors i estils la converteix per a nosaltres en la millor cuina de Àsia amb diferència.

Cada dia esperem l’hora de dinar o sopar amb moltes ganes, són dos dels millors moments del dia sense cap dubte. Tenim problemes per triar què dinar…sopes, claypots, hotpots, més sopes, carns de diferents tipus, verdures, pintxos, uuuffff mamma mia.

worldsinmegapixels-9306

worldsinmegapixels-9171

worldsinmegapixels-8427

worldsinmegapixels-1815

worldsinmegapixels-8490

Arròs glutinós

Per sopar casi mai dubtem, pintxos al carrer en aquelles mini taules amb unes bones birres, les més barates de Àsia, casi100% segurs. Pintxos de carn, de bolets, de cebollino, d’aletes de pollastre, de tofu, de patates, de soja amb bolets, de panets boníssims, de boniato, vamos del que vulguis, és un no parar i com no pot ser d’una altra manera reventats de preu, tot i que una miqueta més cars que fa uns anys.

worldsinmegapixels-9066

worldsinmegapixels-9065

worldsinmegapixels-8990

worldsinmegapixels-1815

Mare meva podria estar molta estona parlant del menjar de Xina.

Hem coincidit aquests dies també amb la celebració del 25 aniversari dels assasinats de centenars d’estudiants a la plaça de Tiananmen al 1989 i a la ciutat es respira un ambient extrany, hi ha policies per tot arreu i la majoria de llocs públics amb grans espais oberts on es podria organitzar algun tipus de manifestació d’estudiants, joves o simplement en homenatge a les víctimes, estant sellats hermèticament per l’exèrcit i és impossible accedir-hi.

A les zones pròximes a la plaça hi ha una calma tensa i molt poca gent hi passa aprop, és el lema i la manera de fer dels xinesos, si no hi ha ningú no passarà res, si ningú en parla vol dir que mai ha passat…

És per això també que tota la xarxa de comunicacions, com la red telefònica i l’accés a internet es fa impossible o amb opcions molt restringides que estan possant a prova a moltes empreses i organismes internacionals que veuen impossible realitzar la seva tasca.

Tothom sap que és ilegal, tothom sap que el govern els està espiant de manera clara i directa però qui serà el valent que dirà alguna cosa…seràs tu? En fin deixo el tema que me pongo…

Mentrestant hem aprofitat per visitar una escola de xinès molt coneguda a la zona de Wudaokou, on hi ha la universitat de Tsinghua que és on estudiava la Neus fa 4 anys, per informar-nos sobre cursos de xinès i horaris. El tema el deixarem en Standby fins més endavant, ara és estiu a Beijing, massa calor com per estudiar.

worldsinmegapixels-8492

worldsinmegapixels-8483

worldsinmegapixels-8519

Entre soparets amb “palillos chinos Beijing”

Palillos chinos Beijing

i pinxitos per aquí i per allà hem decidit que enlloc d’anar cap al sur on ara és temporada de pluges, Yunnan i Gilin i on tenim ganes de passar-hi uns dies, anar cap a la Mongolia Interior que ens va quedar pendent l’última vegada i també ens motiva moltíssim, així que som-hi que també tenim ganes de sortir del Leo Hostel a Quianmen, un lloc ideal si voleu compartir habitació amb autèntics “reyes de la noche” de Beijing i aguantar-los ben pets quan arriben al matí donant pel…apa hasta luec!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s