VolvemosEnUnRatito

Diari de viatge

Hoi An, el nostre paradís vietnamita

Deixa un comentari

A les 5 del matí el nostre nom resona per tot el hostel. Es tracta del jefe per avisar-nos de que ja tenim la furgoneta esperant a la porta per sortir direcció a Da Nang on haurem d’agafar un minibus local per arribar a Hoi An. Ja feia una estona que sentiem algú al carrer pitant com un boig, sort que aquí no hi ha ningú, només nosaltres.

Des de Dong Hoi hi ha diferents opcions per anar en direcció al sur o al nord però la més interessant per a nosaltres i també de les més econòmiques és l’autobus ja que el tren és bastant car a Vietnam i té poca freqüència de pas.

En aquesta pàgina hi ha informació interessant sobre transports des de Dong Hoi i potser no caldrà que agafis la bici per desplaçar-te fins l’estació de busos a informar-te com vam haver de fer nosaltres.

El viatge en furgo fins a Da Nang és tota una aventura, per no variar. Podríem dir-li conducció extrema però sempre dintre de la mitjana asiàtica, el que passa és que els meus pares no estaven massa acostumats al tema. Ma germana no va tenir problemes inclús va ser capaç de dormir. Pensava que jo era l’únic capaç de dormir a qualsevol lloc imaginable però veig que no, jeje.

Despres d’un trajecte de 7 hores, arribem a Da Nang. Un viatge comparable a anar de Barcelona al Pais Basc per a nosaltres és una meravella, la majoria són més llargs així que el fem sense problema.

Són les 12 del migdia, baixem de la furgo i ja tenim als caçadors de dòlars esperant-nos. Ens intenten enganyar com sempre dient que no hi ha bus local i bla, bla, bla.

Si mires una miqueta al teu voltant a dins de l’estació és molt fàcil veure els minibusos de color groc amb el nom de Hoi An escrit en lletres ben grans als vidres o sigui que si ens enganyen a vegades és perquè ens deixem.

Pugem al bus i de nou intenten enganyar-nos amb el preu. El preu per persona són 20.000 VND o uns 0’80€ al que li has de sumar una miqueta més depenent del tamany de la motxilla que portis. No hi ha una tarifa, ells decideixen però el normal és entre 5.000 i 10.000 VND més per cada bossa.

Dientes Maria, dientes!!!

Nosaltres vam pagar-li directament 25.000 VND cadascú sense donar-li opció a que ell digués el preu i no li va agradar massa a jutjar pel seu careto i les “coses” agradables que ens deia en vietnamita però és una de les avantages que té ser un grup de 5 persones, no tenen collons a dir res, al contrari del que ens va passar a la Neus i a mi al Trekking dels Annapurnes on ens van fotre fora del bus per no voler pagar el preu abusiu que ens demanaven només pel fet de ser turistes.

En menys d’1 hora estàvem a Hoi An. Vam agafar un taxi per arribar al hostel, que aquesta vegada, sí teníem reservat. Estava una miqueta allunyat del centre però al veure’l casi ens va caure la llàgrima.

Una casa de color blanc preciosa, enorme, plena de plantes i arbres per tot arreu, una piscina brutal, les habitacions més maques des de que vam començar el viatge, no per Vietnam sinó fa 6 mesos. La propietària del local és la dona més amable i simpàtica que ens hem trobat en molts dies, tenim l’esmorzar inclòs amb ous farrats i un pa que te cagas, bicis gratis per tots els clients del hotel o sigui que com he dit a punt de saltar la llàgrima de l’emoció estàvem tots.

Tot això per 12 USD l’habitació doble i 16 USD per la triple, increïble, hi ha coses que no s’entenen.

El nom, Moon Homestay, sense cap dubte dels millors hotels en relació calitat-preu de la ciutat.

Després de passar una bona estona al hotel acabant de pair lo ben parit que és i fent un banyet a la piscina, anem al centre històric de la ciutat on hem quedat amb l’Andres per dinar i despedir-nos perquè marxa cap a Hanoi avui a les 4 de la tarda.

Per primera vegada en tot el viatge després de dinar en assentem en un dels molts cafès super mega cool que hi ha a Hoi An a fotrens un cafetó vietnamita amb gel i per acabar de pair un bon GinTonic com a digestiu a càrrec de la senyoreta Tonyi. Què bé que senta…

Ens despedim de l’Andres i sortim a passejar i a disfrutar del centre de la ciutat, declarada patrimoni històric per la Unesco com a exemple representatiu ben conservat de port del sudest asiàtic on els seus edificis (els del centre històric) són una barreja única de influència local i estrangera.

Al segle I la ciutat comptava amb el port més important de tot el sudest asiàtic i va esdevenir un important centre de comerç durant els segles XVI i XVII quan xinesos, japonesos, holandesos i indis van instal·lar-se aquí.

Ens atançem a veure el pont japonés, un dels símbols més emblemàtics de la ciutat.

Aquest petit pont separava durant els segles XVI-XVII l’assentament japonès de la resta de comerciants instal·lats a Hoi An i és l’únic pont que es coneix que està unit per un costat a una pagoda budista.

La nit va arribant i la posta de sol ens regala una llum preciosa al canal de Hoi An.

ADP-19 09 2014 IMG_6872

ADP-19 09 2014 IMG_6874

Hoi An és un lloc on un s’hi podria passar uns quants dies sense cap problema. Hi ha platges precioses a un cop de moto o bici, la ciutat és super maca, té uns mercats guapíssims, moltíssima artesania i a més pots gaudir de la millor cuina de Vietnam amb plats típics com el Cau Lau, uns fideus plans de arròs assecats al sol amb brots de soja, verdures, carn de porc, crostonets de pa torrat i tot això banyat en salseta de soja.

Existeix la llegenda de que l’autèntic Cau Lau només es pot trobar aquí perquè el secret del seu sabor resideix en l’aigua que s’utilitza per coure’ls. Segons la llegenda aquesta aigua prové d’un pou que només coneixen uns quants a les afores de la ciutat.

Hi ha infinitat de llocs on probar-los, ja veureu que a tot arreu són diferents, el tema és trobar el lloc que més t’agradi. Estan de muerte.

Parada de venta de carn de porc pel Cau Lau.

Un altre plat tradicional de Hoi An, probablement d’origen xinés és el Won Ton, una massa d’arròs molt fineta farcida de carn amb verdures. Es pot cuinar al vapor o fregida.

No vam deixar de provar tampoc el White Rose que ja haviem provat també en l’altre viatge i recordàvem molt bé. Es tracta d’una gamba cuita al vapor enrotllada amb paper d’arròs.

I els bocates..colloooooons quins bocates, es diuen Banh Mi i per fer-los utilitzen una espècie de baguette francesa (o sigui algo semblant a pa) amb carn de porc cuita rotllo lacón i mil salsetes picants amb herbes que tries al teu gust com coriandre o ceba i a vegades també i possen tofu, pa cagar-se.

Al ser un menjar barat i amb molt contrast de sabors i textures es tracta d’un plat molt popular a Vietnam.

La millor parada de bocates de Hoi An

Ben fartets i contents pel nostre primer dia per Hoi An agafem el taxi i tornem al hotel que ja estem una mica cansadets de rodar tot el dia i tenim ganes de piscineta.

Confirmat, l’esmorzar per treure’s el barret. Ous farrats o remenat, pa del bo que la Neus i jo ja ni recordàvem el gust que tenia i una miqueta d’amanida. Tot això amb un cafè vietnamita amb llet condensada i gel a tope. La bici no pot fallar després d’aquest tentempié.

Amb alguns contratemps per dominar la bicicleta encarem rumb a les platges de Hoi An a uns 5 quilòmetres d’aquí. Sortim ben aviat perquè la calor apretarà dintre d’una estona.

A l’arribar ens volen fer pagar per guardar les bicis en una zona vigilada a l’ombra. Els hi diem que no necessitem pas ombra per la bici i que aparcarem a la part de fora però ens amenaçen amb punxar-nos les rodes o robar-nos la bicicleta si ho fem.

La platja és molt gran així que en lloc d’aparcar les bicis on TOTHOM les deixa, agafem un camí paral·lel a la platja i recorrem la distancia suficient com per que la gent que ens ha amenaçat no tinguin ganes de recorrer-lo caminant a casi 40 ºC.

Ens trobem un home que ens diu que no es pot passar per la seva finca fins que veu a ma mare i a mon pare i ens deixa passar, una altra de les avantatges de anar amb els pares, ;)!!!

Menys de 3 minuts caminant amb la bici a la mà i escoltant a mon pare dient que lo millor seria pagar perquè bla i bla i bla jajajaja i arribem a l’aigua!!

No hi ha ni cristo, estem totalment sols, quina passada, com diu ma mare.

El “delfín”

 

El “salmonete”

 

El “cangrejo”

 

ADP-20 09 2014 IMG_2634

ADP-20 09 2014 IMG_2644

Al cap de 2 hores el sol ja és insoportable i decidim marxar cap a l’hotel perquè amb aquesta calor no es pot estar al carrer i serà pitjor dintre d’una estona.

ADP-20 09 2014 IMG_2652

ADP-20 09 2014 IMG_2650

ADP-20 09 2014 IMG_2649

Mama agarra el manillar que ya sabes lo que pasa!!!

Amb la Neus decidim anar fins al centre de Hoi An a comprar fruita per dinar i passejar una estona tot i la calor pel mercat del matí que està a reventar de gent i de paradetes, mola molt!!

La dura rutina de Hoi An ens obliga a fer un banyet a la piscina de l’hotel amb una birreta ben fresca, és o no és un puto lujo??

Preparem la fruita que hem comprat al mercat i dinem a la terrassa on hi passa una miqueta la fresca.

Els dies a Hoi An són autèntiques vacances per a nosaltres i especialment per als meus pares que pobres, porten un ritme aquests dies que deu ni do, arribaran més cansats a Pobla que abans.

Els dies passen entre esmorzar, banyet, dinar, banyet, siesta, banyet, sopar, banyet i dormir. Sempre entremig d’aquest apretat calendari acostuma a haver-hi cervesa. És un plaer tot això…

Arrels de bambú tallades

La parada de sucs brutals de fa 5 anys

Temple xinès al centre històric

Més bocates del mateix lloc…

Bicicletes de bambú

A les nits amb la fresqueta sortim a passejar pel centre i comprar alguna coseta de record que és quan millor s’hi està.

A banda i banda del riu és on hi ha més moviment a les nits amb molts llocs per sopar, paradetes de artesania, xiringuitos on venen làmpares de colors precioses i molt ambientillo la veritat.

També pots encendre uns fanalets molts ben parits i deixar-los caure al riu per demanar un desitg. Natres ho vam fer, la Neus no es va poder resistir jejeje!!!

Molt aprop de Hoi An es troben els antics temples de My Son un conjunt de temples hindús on els reis de la dinastia Champa celebraven cerimònies religioses i era també el lloc on s’enterraven els reis i els herois nacionals. El complex de temples de Mỹ Sơn és un dels més importants de l’hinduisme al sud-est asiàtic i el primer d’aquesta naturalesa al Vietnam.

El santuari de Mỹ Sơn forma part del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1993 i sovint es compara amb altres temples del sud-est con Angkor a Cambodja o Bagan a Myanmar.

Havent visitat els tres en els nostres viatges podem dir que el tipus de construcció i materials emprats poden ser similars pero crec que és un bogeria comparar-los, no hi ha color, My son està molt bé i no t’ho pots perdre si viatges per Vietnam però els altres et deixen sense respiració.

Doncs la family hi va anar un dia a passar-hi el matí, van ser valents i es van atrevir amb un altre tour…aquesta vegada els hi va sortir bé, jejeje!!!

La reina del parasol

La reina del parasol

El trio la la la

El trio després de l’excursió d’avui

Els dies han passat ràpid a Hoi An. Ens hi podriem quedar uns quants més però decidim que ha arribat el moment de continuar cap al sur, fins a Dalat, a les muntanyes del sur, una terra de vins, café i nits fredes.

La nostra estada aquí ha sigut genial, hem disfrutat de la tranquil·litat de la ciutat, de la seva gastronomia, de les platges vietnamites, del nostre hotel i de poder estar en família.

Hem aprofitat també per desconnectar uns dies de l’estrés que suposa viatjar per aquestes terres del sud-est, en especial per aquest pais, quan intentes viatjar pel teu compte, que com ja sabem pot ser un tant complicat a vegades.

Una manera econòmica i molt utilitzada per moure’s pel pais de nord a sur pels backpackers són els autobusos amb llitera. Hi ha moltíssimes companyies que ofereixen aquests serveis. La majoria són una merda i amb molt males crítiques a la web així que val la pena dedicar-hi un temps a remenar per la web per assegurar-se bé de quina d’elles contractem.

El David i la Naima, la parella de francesa i colombià que vam conèixer a la nostra aventura per Halong Bay van contractar una que es diu Camel Travel i ens van assegurar que havia sigut el pitjor viatge de la seva vida, entre la pudor a WC, les cucaratxes i la mala educació del treballadors del bus.

Nosaltres anàvem tranquils perquè la propietària de l’hotel ens havia recomanat un de confiança. Tot i així ens va dir que a l’arribar a destí li enviessim un mail per confirmar-li la qualitat del viatge i del autobús. De moment ara toquen unes quantes hores, crec que 12 o més fins a Nah Trang on haurem de canviar de bus per arribar a Dalat. Som-hi!!

ADP-22 09 2014 IMG_2783

ADP-22 09 2014 IMG_2782

ADP-22 09 2014 IMG_2786

ADP-22 09 2014 IMG_2788

El viatge no ha estat del tot malament, les coses normals de passar tant temps estirat dintre de un vehicle en moviment però molt bé. El servei del bus correcte, ens han donat aigua, hem parat a sopar, els lavabos estaven prou nets i no feien olor i més o menys hem pogut dormir així que la valoració ha sigut positiva però diria a jutjar pel que escoltem d’altra gent que hem estat de sort…

Ara a Nah Trang no tenen ni idea de qui som nosaltres ni quin bus ens ha de venir a buscar o sigui que ens toca discutir una estoneta fins aclarir les coses i esperar a que ens vingui a buscar una furgo d’aquestes que ens agraden a nosaltres.

Esperem una bona estona i després de tooooooooota la nit de viatge ara només quedem 4-5 hores més de furgoneta, bé, bé!!!

A mig camí parem a menjar alguna cosa i el conductor desapareix casi 1 hora per problemes estomacals o això ens diu al tornar. No m’extranya amb les coses que tenen per menjar al xiringuito aquest…

Mentrestant natres ens fem colegues de un tio que viu a l’altre costat de la carretera i que té alguns ocells i alguna serp com a mascotes.

DSC09165

Finalment i moltes hores després de sortir ahir de Hoi An arribem a Dalat però això ho parlem demà millor ok???

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s